Proposta d'un disseny complert de recerca original (2)

Objectius:

• Analitzar críticament la realitat educativa i les recerques realitzades.
• Conèixer l'estructura i requeriments d'un disseny d'investigació.
• Elaborar un disseny d'investigació.
• Diferenciar clarament entre el problema d’investigació, el tema de la investigació,
  l’objectiu de la recerca o les preguntes d’investigació.
• Desenvolupar la capacitat de síntesi i saber arribar a conclusions profitoses.
• Desenvolupar habilitats comunicatives en línia que continguin continguts
  rellevants i de reflexió profunda.

 Recomanacions específiques del consultor/-a:

•  Per a la realització d'aquesta activitat, en primer lloc, us recomanem la lectura dels
  documents bàsics de referències que proposats, així com tota la informació i reflexions compartides durant l’assignatura d’”Investigació en e-learning”.
• Us recomanem compartir els dubtes, deduccions i conclusions amb els vostres companys a través del fòrum. Us ajudarà a argumentar i a tenir elements per a l'elaboració i justificació del vostre anàlisi. 

Proposta d'un disseny complet de recerca original

Situació d'aprenentatge

Després de l’aprofundiment realitzat en les característiques dels enfocaments quantitatius i

qualitatius, arriba el moment de triar la metodologia més adequada al nostre problema d’investigació i fer la proposta d’un disseny de recerca...

En aquesta activitat hem d'exposar de forma clara i concisa aspectes com a: el problema d'investigació i la seva justificació, revisió de la literatura, propòsit i hipòtesis, si és el cas, preguntes d’investigació, metodologia, resultats esperats, valoració global i referències bibliogràfiques...

En aquesta activitat es valoraran tant els aspectes formals (estructura, cites, bibliografia, etc.) com el rigor, pertinència, coherència i suficiència del disseny presentat.

NEE Aula Suport 2

title="Wordle: NEE">

src="http://www.wordle.net/thumb/wrdl/4341210/NEE"

alt="Wordle: NEE"

style="padding:4px;border:1px solid #ddd">

Aprenentatge Virtual

1. L’aprenentatge té un component estratègic elevat:

Tant per a la persona, és clar, com també per a l’organització en què aquesta desenvolupa la seua activitat professional. Argyiris (1978), Handy (1993) i Senge (1997) ens mostren en les seves obres ja clàssiques el valor de l’aprenentatge organitzacional o, dit d’una altra manera, el potencial de les organitzacions que aprenen (learning organizations). Volem remarcar en aquest apartat el valor estratègic de canvi que té l’aprenentatge organitzacional derivat de la introducció i l’ús de l’aprenentatge virtual per a les institucions educatives d’avui i, evidentment, per als membres que les configuren.

2. L’ús de l’aprenentatge virtual

L’ús de l’aprenentatge virtual en una organització educativa o en un departament de formació d’una empresa no es pot plantejar avui únicament com un simple procés d’incorporació i implementació d’una innovació o d’una tecnologia, atès que els canvis que introdueix van més enllà del mateix servei formatiu, sinó com una decisió estratègica. Reduir l’impacte organitzatiu de la introducció i l’ús de l’aprenentatge virtual a l’ús d’una determinada tecnologia seria com caure en l’error de pensar que introduir un sistema de CRM (gestió de la relació amb el client o customer relationship management) en una empresa és com usar un determinat programa informàtic per a controlar la relació amb el client.

La introducció i ús de l’aprenentatge virtual és una decisió estratègica i ha de

ser tractada com a tal. En aquest sentit, relegar les decisions d’introduir tecnologies als departaments d’informàtica pot ser un error difícil de solucionar. La decisió i el lideratge de la seva implementació han de correspondre als òrgans de decisió estratègics de l’empresa o organització.

La tecnologia no és en si mateixa el més important de l’estratègia (Carr, 2003),

el que importa és com es gestiona.

El lideratge ja no consisteix a ser el primer a usar una tecnologia, sinó a usar adequadament una tecnologia ja experimentada. Finalment, la tecnologia ja no és tractada necessàriament com una cosa que ens situa en un espai d’oportunitat davant d’un sector determinat, sinó més aviat com un element que ens assegura la invulnerabilitat davant els altres agents d’aquest.

Observem que la tecnologia s’ha situat ja en les organitzacions com un suport als processos i és així com l’hem de tractar en les organitzacions educatives.

La introducció i l’ús de l’aprenentatge virtual en les institucions educatives

ens ha d’ajudar, en paraules de Porter, a “tornar al que és fonamental” en cada

organització (Porter, 2001). És clar que l’aprenentatge virtual no és una nova

modalitat de formació, és una modalitat de formació que usa la tecnologia intensivament

L’aprenentatge virtual no és responsabilitat d’un professor autodidacte i entusiasmat per la tecnologia capaç de desenvolupar, pràcticament sol, materials interactius en línia, ni tampoc de l’afany d’un departament d’informàtica. L’aprenentatge virtual és una estratègia de canvi en l’organització i només es pot convertir realment en això si s’afronta i es lidera des dels òrgans de govern institucionals

Bloc del Cas 5 - Disseny de contextos educatius: Avantatges i inconvenients

Bloc del Cas 5 - Disseny de contextos educatius: Avantatges i inconvenients: "Avantatges i inconvenients"

Xapelote Pregunta 5

View more documents from tpurpina

A tall de conclusió personal

Com a conclusió personal diria que les TICs estan penetrant dins del món educatiu per transformar i generar nous plantejaments, escenaris i pràctiques educatives. Haurien d’haver generat uns canvis i una substitució en el concepte d’educació, el qual es basava en l’aprenentatge escolar i formal i, actualment, amb el tipus d’accés i transmissió de la informació, s’ha donat peu a un aprenentatge informal i al llarg de la vida.

Per tant, s’ha de donat un canvi al paper de les institucions educatives tradicionals i l’aprenentatge ha de passar a identificar-se amb l’e-aprenentatge (fent ús de les TICs). Aquest e-aprenentatge va relacionat amb nous contextos educatius com són els espais de comunicació virtuals, els quals fan sorgir noves necessitats formatives, així com adquirir noves competències bàsiques... Freqüentment es relaciona l’ introducció de les TICs dins l’educació formal i escolar amb la millora de l’aprenentatge i de la qualitat de l’ensenyament.

En definitiva, és evident que les TICs estan produït uns canvis en tots els àmbits de la nostra societat i, per tant, en l’àmbit educatiu. En aquest podrien ser molts el beneficis que aportarien aquestes noves eines però hem d’anar més enllà de la seua simple introducció... a més de la seua presència aquesta hauria d’anar acompanyada d’una important reflexió al voltant de tots els factors presents dins de l’àmbit educatiu i, sobretot, una reflexió de quin seria l’ús pedagògic que faríem de les TICs.

En definitiva, seria si el plantejament de si les TICs, només serien uns recursos complementarien les pràctiques educatives dins de les institucions formals i escolar o si, a més d’ésser uns recursos, definirien uns canvis en la concepció de les mateixes i de les seues pràctiques. Cada vegada és més clar que si no comptem amb els professors com a aliats de la innovació les propostes de millora es queden només en plantejament teòrics de bones intencions. Però si tots això no es dota de polítiques públiques, eficients, que suporten la introducció de les TICs a les institucions docents per a assolir els canvis i innovacions en la nostra manera d’educar a les aules, totes les tasques i totes les iniciatives, només seran “experiments” desenvolupats per les “bones intencions” dels seus participants

Factors que determinen la necessitat d'implementar el projecte de formació

1. El perfil de les famílies de l'escola: La immigració procedent d'Amèrica del Sud, Àfrica i Europa de l'Est. La majoria d'aquestes famílies vénen sense gaires recursos econòmics. Això prova, en l'alumnat, trastorns de la conducta i dificultats d'aprenentatge.

2. El nivell cultural és mitjà-baix, i necessiten un reforç per atendre a la diversitat de processaments de la informació que hi ha a l'aula.

4. Al centre han arribat mestres joves, que fa poc que s'han graduat i que saben fer servir les tecnologies, però no per a un ús educatiu.

5. Augmentar el prestigi de l'escola.

6. El centre viu una etapa de canvi, de renovació i d’implicació pedagògica, en què s’estan assentant noves bases i buscant la definició com a escola.

7. La informàtica no s’ha de treballar com una competència aïllada, sinó que s’ha d’integrar dins del currículum com a eina per a totes les àrees. En aquest sentit: Cal prioritzar els següents continguts: 1. La construcció col·lectiva del coneixement: treballs en xarxa… 2. Aplicacions didàctiques del canó de projecció. 3. Ús didàctic del programari educatiu. 4. Producció de materials audiovisuals. 5. El vídeo com a mitjà de creació i de reflexió sobre la convivència.

8. La majoria dels aparells no funcionaven bé i segons quin recurs estaven revisant no tenien la capacitat necessària o l'equipament (per exemple, altaveus, micròfon, etc.).

9. La necessitat d'implementar més material i de qualitat. El curs està molt bé per formar els mestres però si no ho han de poder aplicar per falta de recursos és un punt de desmotivació.

EINES PER A IDENTIFICAR, MESURAR I CONTROLAR ELS FACTORS CRÍTICS DE L’ACTIVITAT

EINES PER A IDENTIFICAR, MESURAR I CONTROLAR ELS FACTORS CRÍTICS DE L’ACTIVITAT

És important la disposició d’eines que permetran identificar, mesurar i controlar els factors crítics de l’activitat per a garantir el bon funcionament de l’organització. Un dels instruments de major grau de difusió i utilitat en aquest àmbit de les TIC és el procés de planificació i control pressupostaris.

La planificació implica un tractament sistemàtic de futur, de manera que les decisions que es puguen prendre hui serveixen per a la consecució dels resultats desitjats.

El control es pot definir com el procés de mesuraments i correcció de l’actuació real a fi d’assegurar que els plans que van ser escollits per a la implementació d’un determinat curs d’acció s’estan duent a terme d’una manera correcta. L’eina bàsica per a fer-ho són els pressupostos.

PLANIFICACIÓ I CONTROL

Els sistemes de control constituïxen una de les dimensions principals de tot sistema organitzatiu modern: s’ocupa de la vigilància del funcionament de l’organització; també de la necessària adaptació de l’organització al seu entorn, cosa que garanteix així que s’assoleixen els objectius establerts.

L’aplicació de les estratègies definides per l’organització implica una implementació adequada per mitjà del procés de planificació

EL PROCÉS DE PLANIFICACIÓ

Un procés de planificació formalitzat s’aconsegueix fent pensar els directius en el llarg termini, animant la reflexió creativa sobre la direcció estratègica de l’organització.

La planificació no és una activitat aïllada, sinó que forma part d’altres sistemes de direcció i processos. Podem distingir tres fases:

1. La planificació estratègica ( a llarg termini).

2. La programació de plans d’acció (pont entre el curt i el llarg termini).

3. L’establiment dels pressupostos (a curt