A tall de conclusió personal

Com a conclusió personal diria que les TICs estan penetrant dins del món educatiu per transformar i generar nous plantejaments, escenaris i pràctiques educatives. Haurien d’haver generat uns canvis i una substitució en el concepte d’educació, el qual es basava en l’aprenentatge escolar i formal i, actualment, amb el tipus d’accés i transmissió de la informació, s’ha donat peu a un aprenentatge informal i al llarg de la vida.

Per tant, s’ha de donat un canvi al paper de les institucions educatives tradicionals i l’aprenentatge ha de passar a identificar-se amb l’e-aprenentatge (fent ús de les TICs). Aquest e-aprenentatge va relacionat amb nous contextos educatius com són els espais de comunicació virtuals, els quals fan sorgir noves necessitats formatives, així com adquirir noves competències bàsiques... Freqüentment es relaciona l’ introducció de les TICs dins l’educació formal i escolar amb la millora de l’aprenentatge i de la qualitat de l’ensenyament.

En definitiva, és evident que les TICs estan produït uns canvis en tots els àmbits de la nostra societat i, per tant, en l’àmbit educatiu. En aquest podrien ser molts el beneficis que aportarien aquestes noves eines però hem d’anar més enllà de la seua simple introducció... a més de la seua presència aquesta hauria d’anar acompanyada d’una important reflexió al voltant de tots els factors presents dins de l’àmbit educatiu i, sobretot, una reflexió de quin seria l’ús pedagògic que faríem de les TICs.

En definitiva, seria si el plantejament de si les TICs, només serien uns recursos complementarien les pràctiques educatives dins de les institucions formals i escolar o si, a més d’ésser uns recursos, definirien uns canvis en la concepció de les mateixes i de les seues pràctiques. Cada vegada és més clar que si no comptem amb els professors com a aliats de la innovació les propostes de millora es queden només en plantejament teòrics de bones intencions. Però si tots això no es dota de polítiques públiques, eficients, que suporten la introducció de les TICs a les institucions docents per a assolir els canvis i innovacions en la nostra manera d’educar a les aules, totes les tasques i totes les iniciatives, només seran “experiments” desenvolupats per les “bones intencions” dels seus participants

Factors que determinen la necessitat d'implementar el projecte de formació

1. El perfil de les famílies de l'escola: La immigració procedent d'Amèrica del Sud, Àfrica i Europa de l'Est. La majoria d'aquestes famílies vénen sense gaires recursos econòmics. Això prova, en l'alumnat, trastorns de la conducta i dificultats d'aprenentatge.

2. El nivell cultural és mitjà-baix, i necessiten un reforç per atendre a la diversitat de processaments de la informació que hi ha a l'aula.

4. Al centre han arribat mestres joves, que fa poc que s'han graduat i que saben fer servir les tecnologies, però no per a un ús educatiu.

5. Augmentar el prestigi de l'escola.

6. El centre viu una etapa de canvi, de renovació i d’implicació pedagògica, en què s’estan assentant noves bases i buscant la definició com a escola.

7. La informàtica no s’ha de treballar com una competència aïllada, sinó que s’ha d’integrar dins del currículum com a eina per a totes les àrees. En aquest sentit: Cal prioritzar els següents continguts: 1. La construcció col·lectiva del coneixement: treballs en xarxa… 2. Aplicacions didàctiques del canó de projecció. 3. Ús didàctic del programari educatiu. 4. Producció de materials audiovisuals. 5. El vídeo com a mitjà de creació i de reflexió sobre la convivència.

8. La majoria dels aparells no funcionaven bé i segons quin recurs estaven revisant no tenien la capacitat necessària o l'equipament (per exemple, altaveus, micròfon, etc.).

9. La necessitat d'implementar més material i de qualitat. El curs està molt bé per formar els mestres però si no ho han de poder aplicar per falta de recursos és un punt de desmotivació.

EINES PER A IDENTIFICAR, MESURAR I CONTROLAR ELS FACTORS CRÍTICS DE L’ACTIVITAT

EINES PER A IDENTIFICAR, MESURAR I CONTROLAR ELS FACTORS CRÍTICS DE L’ACTIVITAT

És important la disposició d’eines que permetran identificar, mesurar i controlar els factors crítics de l’activitat per a garantir el bon funcionament de l’organització. Un dels instruments de major grau de difusió i utilitat en aquest àmbit de les TIC és el procés de planificació i control pressupostaris.

La planificació implica un tractament sistemàtic de futur, de manera que les decisions que es puguen prendre hui serveixen per a la consecució dels resultats desitjats.

El control es pot definir com el procés de mesuraments i correcció de l’actuació real a fi d’assegurar que els plans que van ser escollits per a la implementació d’un determinat curs d’acció s’estan duent a terme d’una manera correcta. L’eina bàsica per a fer-ho són els pressupostos.

PLANIFICACIÓ I CONTROL

Els sistemes de control constituïxen una de les dimensions principals de tot sistema organitzatiu modern: s’ocupa de la vigilància del funcionament de l’organització; també de la necessària adaptació de l’organització al seu entorn, cosa que garanteix així que s’assoleixen els objectius establerts.

L’aplicació de les estratègies definides per l’organització implica una implementació adequada per mitjà del procés de planificació

EL PROCÉS DE PLANIFICACIÓ

Un procés de planificació formalitzat s’aconsegueix fent pensar els directius en el llarg termini, animant la reflexió creativa sobre la direcció estratègica de l’organització.

La planificació no és una activitat aïllada, sinó que forma part d’altres sistemes de direcció i processos. Podem distingir tres fases:

1. La planificació estratègica ( a llarg termini).

2. La programació de plans d’acció (pont entre el curt i el llarg termini).

3. L’establiment dels pressupostos (a curt

Un entorn virtual d’ensenyament/aprenentatge (abreujat EVA)

Un entorn virtual d’ensenyament/aprenentatge (abreujat EVA) és una aplicació informàtica dissenyada per facilitar la comunicació pedagògica entre els participants en un procés educatiu, sigui aquest completament a distància, presencial, o d’una naturalesa mixta que combina ambdues modalitats en diverses proporcions. Un EVA serveix per a distribuir materials educatius en format digital (textos, imatges, àudio, simulacions, jocs, etc.) i accedir-hi, per a realitzar debats i discussions en línia sobre aspectes del programa de l’assignatura, per a integrar continguts rellevants de la xarxa o per a possibilitar la participació d’experts o professionals externs en els debats o xerrades.

En un EVE/A, doncs, s’hi combinen diferents tipus d’eines:
1. Eines de comunicació síncrona (p. ex. xat) i asíncrona (p. ex. correu, fòrums).
2. Eines per a la gestió dels materials d’aprenentatge.
3. Eines per a la gestió de les persones participants, inclosos sistemes de

seguiment i avaluació del progrés dels estudiants.

L'Aula vitual s'ha de considerar com un bé d'informació

Tot allò que es pot digitalitzar és informació. Per tant, els serveis TIC per a la docència, com a espai virtual on es desenvolupa l'acció docent i com a serveis materalitzats en contingut informatiu, són bens d'informació d'acord amb la definició anterior.

Els trets econòmics distintius dels bens d'informació aplicables al contingut de l'aula virtual:

1. els bens d'informació són cars de produir però barats de reproduir.

2. els bens d'informació són bens d'experiència: un bé o servei és d'experiència si els consumidors l'han de provar per poder-ne determinar la seua utilitat.

3. els bens d'informació tenen la consideració de bé no rival: es tracta d'uns tipus de bens susceptibles de ser utlitzats per molts agents alhora, al mateix temps que poden ser utilitzats simultàniament en molts usos alternatius sense pedre utilitat.

4. els bens d'informació presenten barreres de sortida importants: la dependència dels usuaris-estudiants de la tenologia digital que suporta aquests productes provoca una externalitzaió dels elevats costos de generació cap a l'usuari, asociats a la decisió de canviar d'entorn tencològic. Aquestes barreres de sortida es reduixen, tanmateix, amb la utilització d'estàndars.

5. Els bens d'informació es produixen per a ser consumits per un nombre elevats d'usuari.