martes, 5 de abril de 2011

L'Aula vitual s'ha de considerar com un bé d'informació



Tot allò que es pot digitalitzar és informació. Per tant, els serveis TIC per a la docència, com a espai virtual on es desenvolupa l'acció docent i com a serveis materalitzats en contingut informatiu, són bens d'informació d'acord amb la definició anterior.

Els trets econòmics distintius dels bens d'informació aplicables al contingut de l'aula virtual:

1. els bens d'informació són cars de produir però barats de reproduir.

2. els bens d'informació són bens d'experiència: un bé o servei és d'experiència si els consumidors l'han de provar per poder-ne determinar la seua utilitat.

3. els bens d'informació tenen la consideració de bé no rival: es tracta d'uns tipus de bens susceptibles de ser utlitzats per molts agents alhora, al mateix temps que poden ser utilitzats simultàniament en molts usos alternatius sense pedre utilitat.

4. els bens d'informació presenten barreres de sortida importants: la dependència dels usuaris-estudiants de la tenologia digital que suporta aquests productes provoca una externalitzaió dels elevats costos de generació cap a l'usuari, asociats a la decisió de canviar d'entorn tencològic. Aquestes barreres de sortida es reduixen, tanmateix, amb la utilització d'estàndars.

5. Els bens d'informació es produixen per a ser consumits per un nombre elevats d'usuari.

No hay comentarios: